Pensant en el poble

S’ha confirmat l’acord de govern entre Tots Fem Riera i PSC pel qual el PSC entrarà al govern de l’ajuntament i Jaume Casas revalidarà l’alcaldia per desena vegada consecutiva, esdevenint l’alcalde més longeu a la circumscripció de Tarragona.

No és pas el pacte que haguéssim volgut. Després de tants anys, les candidatures d’esquerres teníem una opció pel canvi i no l’hem sabuda aprofitar. Vam encetar un diàleg entre les tres forces (Som-hi la Riera, PSC i Acord per la Riera) que no va avançar més enllà d’una reunió inicial de presa de contacte. El PSC s’ha decantat per donar suport a l’alcadia de Tots Fem Riera i, si és una decisió ben fonamentada en les seves bases i acceptada pels seus votants, la trobem correcta i els desitgem encerts en el mandat que ara començarà. Ens trobaran en una oposició constructiva i oberts sempre al diàleg.

A propòsit d’aquest pacte, el Nació Digital va publicar ahir una entrevista a l’alcalde Jaume Casas (https://www.naciodigital.cat/tarragona/noticia/32640/alcalde/mes/vetera/tarragona/junts/pacta/amb/psc/governar/amb/majoria) en la qual, i si fem cas del text citat entre cometes, afirma textualment que “la resta de partits em volien fotre fora, sense pensar en el poble”. Ens sentim interpel·lats per aquesta frase, atès que som en el grup de “la resta de partits”, i voldríem fer dues reflexions:

  • No són els partits els que “foten fora” els governants sinó els electors amb el seu vot. És a dir: “el poble”. Volem recordar que Casas no ha obtingut majoria i això ens sembla un indicador de la voluntat del poble. La intenció d’Acord per la Riera presentant-se a les eleccions no era pas “fotre fora” ningú de l’alcaldia sinó renovar-la, canviar un estil de govern personalista i poc transparent. Amb el pacte al que acaben d’arribar (no en sabem què pacten ni a canvi de què) es constata que la majoria, de vegades, no surt de les urnes sinó de converses de despatx o de bar.
  • La presentació de candidatures a qualsevol mena d’eleccions sempre es fa “pensant en el poble”. Qualsevol candidatura, del signe que sigui, ofereix als electors el que ha pensat que és el millor pel poble i són els electors els que decideixen quina oferta és la més encertada. Atribuir-se la possessió única de “pensar en el poble” perquè els altres actuem “sense pensar en el poble” és propi d’autòcrates poc respectuosos amb les minories.

Volem creure que aquesta afirmació, que ens sembla molt desafortunada, ha estat més fruit de la improvisació del moment que d’una reflexió acurada. Estem segurs que el nostre alcalde passat, present i futur està més d’acord amb el que deia el seu company de partit i Molt Honorable President Puigdemont: “Hem de passar de ‘l’Estat sóc jo’ a ‘l’Estat sou vosaltres’ “ (https://www.elmon.cat/politica/puigdemont-hem-de-passar-de-l-estat-soc-jo-a-l-estat-sou-vosaltres_741713102.html)