L’Alcaldia de la Riera i la dona de Cèsar.

Diu Plutarc que un patrici romà estava enamorat de la dona de Cèsar. N’estava tant, que va disfressar-se de dona que tocava la lira i es va presentar a la festa de la Bona Deesa, que estava destinada només a dones, per a estar a prop de la seva enamorada. Però va ser descobert, jutjat i condemnat. Conta Plutarc que, després, el Cèsar, tot i saber que la seva dona no li havia estat mai infidel, la va repudiar amb l’argument «Que la dona del Cèsar sigui honesta no és suficient, també ho ha de semblar».

Tot això ve a tomb del darrer Ple Ordinari de l’Ajuntament, el passat 30 de març. El punt 5 de l’ordre del dia deia: «PROPOSTA D’ACORD DEL RÈGIM DE DEDICACIÓ I RETRIBUCIONS DELS CÀRRECS ELECTES».

Al nostre poble, els regidors no cobrem pel fet de ser regidors. Quan decidim presentar-nos a les eleccions i som escollits, ja sabem que les hores que hi podrem dedicar no seran retribuïdes. Ho fem perquè ens estimem el poble i la seva gent, creiem que podem aportar-hi alguna cosa i ens oferim a la ciutadania perquè ens voti. Després, la democràcia decideix qui i en quina proporció ha de governar el poble.

Ara bé, no tots els regidors exercim el mateix paper ni tenim les mateixes responsabilitats. La llei estableix que en els municipis com el nostre (entre 1000 i 2000 habitants), hi pot haver un sol càrrec amb dedicació exclusiva i aquesta dedicació està retribuïda amb uns màxims que fixa la mateixa llei. A la Riera, aquesta dedicació exclusiva s’ha establert en quatre hores al dia i un sou brut anual de 17.505,72€. Com és natural, com que només pot haver-hi un càrrec de dedicació exclusiva, aquest correspon tradicionalment a l’Alcalde, que és qui té més responsabilitats i, per tant, qui ha d’esmerçar-hi més hores.

El Juliol del 2019 (just constituït el nou Ajuntament arran de les eleccions del mes de maig), l’Alcalde va designar altres regidors amb dedicació parcial del 25% de la jornada i que perceben una retribució de 306 € bruts mensuals. Els regidors amb dedicació parcial eren: l’Oriol Monclús Sanchez , Tinent d’Alcalde i regidor de les àrees d’urbanisme, activitats, transparència i TIC, indústria i comerç; l’Albert Cuevas del Pino, regidor de les àrees d’educació, esports, sanitat, benestar social i promoció turística i el Joan Casas Torras regidor de festes i cultura, joventut , espais públics i equipaments i medi ambient.

A més a més, també al Juliol del 2019, l’Alcalde va designar els membres de la Junta de Govern Local que eren l’Oriol Monclús Sanchez, el Joan Casas Torras i el José Carmona Aguilar que perceben 145€ per cada sessió de la Junta (se’n fa una cada quinze dies).

Però en el darrer Ple Ordinari, el dia 30 de març, en el cinquè punt de l’ordre del dia es va proposar al Ple i aprovar amb els vots de Junts per la Riera i el PSC, alterar aquestes nominacions del mes de Juliol del 2019 i canviar el càrrec de dedicació exclusiva. A partir de l’1 d’abril d’enguany, l’únic càrrec de dedicació exclusiva del nostre Ajuntament ja no és l’Alcalde sinó el Regidor de festes i cultura, joventut, espais públics i equipaments i medi ambient.

Ens trobem, doncs, davant d’un fet insòlit. El màxim responsable del nostre Ajuntament ja no tindrà dedicació exclusiva sinó parcial. A partir d’ara tindrem una mena de co-alcaldia de facto, atès que, aquesta dedicació exclusiva per força ha de significar també un augment de responsabilitats.

El nostre alcalde porta 38 anys al càrrec, la nostra legislació no té prevista la limitació de mandats i ell ha estat votat sempre com a Alcalde per una àmplia majoria dels veïns (excepte les últimes eleccions, que li ha calgut un pacte amb el PSC per a mantenir el càrrec). Res a dir, doncs: Quan el poble vota no s’equivoca i els pactes entre forces polítiques són ben legítims i saludables. Però tants anys exercint el mateix càrrec, acaben per confondre la res publica cada cop més amb la res privata. El fet que el nou càrrec amb dedicació exclusiva sigui, també, família directa de l’alcalde ens fa pensar que aquesta confusió s’ha consumat definitivament. La nostra Alcaldia té el perill enorme d’assemblar-se més a una monarquia que a una república i això ens duu de nou a Plutarc.

«Que la dona de Cèsar sigui honesta no és suficient, també ho ha de semblar». No diem pas que la decisió sigui il·legal; fins i tot, segons com, podria ser necessària. No insinuem en absolut que l’Alcalde o la seva família s’hagin enriquit o s’enriquiran a costa de l’Ajuntament. Però, sí que afirmem que, en aquest cas, la dona de Cèsar potser és honesta, però no ho sembla gens.